Made in Jijona

“Per què hi ha tants masos derruïts, bancals erms, fonts seques?”

24 Volta a Peu Xixona
Participants en la vint-i-quatrena Volta Peu de Xixona, celebrada el passat cap de setmana./FOTO CEX

Article d’Enric Esteve Serra, del Centre Excursionista de Xixona, organitzador de la Volta a Peu al meravellós i espectacular terme del poble del torró i del gelat a punt de complir-se, l’any que ve, la vint-i-cinquena edició.

“Hola a tothom. Ha concluit un any més un altra edició de la volta al terme. Un any més un grup de persones han participat d’aquesta experiència de la mà del CEX que d’alguna manera marca la nostra ànima i no deixa indiferent a ningú. Darrere d’aquesta activitat hi ha moltes hores de feina i preparació, itineraris, logística, intendència, avituallament, etcètera. Aquest any s’hi ha afegit l’adquissició d’un mas que emprarem com a base per a fer activitats a la Natura. Agraïm a tots els participants que (molts ja repeteixen) s’han sumat i a les persones que ho fan possible any rere any, Marc Garrigós Ripoll, Andreu (cototo), Cesar Escoda, Mario Carbonell i Marisol, Richard, Juanito Carreño, José Picó, Annabel (molt bona la coca) i molts altres que ho han fet al llarg de tots aquets anys (si m’oblide d’algú que em disculpe).

Participants de la marxa rural de Xixona en arribar al puig de la Penya Migjorn./FOTO CEX


Com sempre, es visiten indrets que han quedat oblidats en llocs recòndits del vast terme que té Xixona, masos deixats, conreus abandonats que poc a poc la Natura torna a col.lonitzar amb matolls, argilagues i vegetació salvatge. Finques que antigament havien donat riquesa, fruit de l’esforç de les persones que allí habitaven, ara estan demacrades pel temps i la falta de cura. La volta al terme ens apropa a aquestos indrets i ens fa reflexionar. L’ autèntic valor i riquesa de l’ ésser humà està al seu propi esforç, sacrifici i voluntad. Sense això les coses no hi són. Aquesta empenta humana és el motor que fa que les il.lusions es materialitzen. Però com tots sabem, encara que no ho pensem, la vida és curta i dóna de sí el que dóna. Les generacions que se succeixen han d’agarrar el relleu i continuar treballant per la memòria d’aquells que ens han precedit i que amb pocs mitjans han fet molt. Ara tenim més tecnologia, més cultura ?

Moments de l’inicie de la marxa en el castell de Xixona./FOTO CEX

 

Però voluntad? Espirit de sacrifici?. Per què hi ha tants masos derruïts, bancals erms, fonts seques, boscos per esporgar, vores de carreteres que semblen un femer. Tanta i tanta feina per fer i que ningú farà a pesar de la cultura i la tecnologia. En fi. Perdoneu el rotllo filosòfic. Com diu Juan Pablo Herrero Castillo, salut i muntanya. Fins l’any que ve, que serà la vint-i-cinquena edició.
You’ll never walk alone”.

Colaborador

Añadir comentario